SITUACIÓ GEOGRÀFICA

Vespella de Gaià és un dels 21 municipis de la comarca del Tarragonès i ocupa una superfície de 18,24 Km2, sent d’aquesta manera el 5è en extensió, únicament superat pels municipis del Catllar, Constantí, Tarragona i Vila-seca.

El terme comparteix veïnatge amb altres vuit termes. A tramuntana amb Salomó, a mestral amb els termes de Vilabella i Renau, a ponent i garbí amb el Catllar, a migjorn amb La Riera de Gaià. També a migjorn limita amb la quadra del Catllar i el terme de La Nou de Gaià. Finalment, a llevant fa frontera amb el terme de la Pobla de Montornès i a gregal amb Bonastre.

El terme de Vespella de Gaià presenta 4 nuclis de població: els Masos de Vespella, Vespella (nucli antic),  Sant Miquel i La Coma. A més d’aquestes també existeixen cases aïllades a la zona del Mas d’en Blanc i diversos masos escampats arreu del terme municipal. Algunes de les cases de  la Cativera (municipi veí del Catllar) també es troben en territori de Vespella de Gaià. 

Als Masos de Vespella tenim el que podríem considerar nucli administratiu actual, ja que és on hi ha situat l’Ajuntament de Vespella de Gaià, però qui dóna nom a tot el terme és la capital històrica, Vespella, que comprèn les cases del turó, l'església i les runes del Castell.

Dades Bàsiques

- Comarca: Tarragonès

- Província: Tarragona

- Comunitat Autònoma: Catalunya

- Estat: Espanya

- Gentilici: Vespellencs i Vespellenques

- Superfície: 18,24 m2

- Alçada: 202 m.

- Població (Padró d'habitants a 1 de gener de 2022): 496 habitants

- Coordenades UTM: ED50 E(X):362668.0 i N(Y):456289.0

ACTIVITAT ECONÒMICA

L'AGRICULTURA

És clar que l’activitat agrícola és la que té una major i cabdal importància per la definició d’un territori – el seu paisatge, la seva estructura de poblament, el seu medi natural – des de l’establiment dels seus primers pobladors. Pel que fa a Vespella de Gaià, el caràcter abrupte de bona part del seu municipi ha fet que la superfície dedicada a  l’agricultura es localitza majoritàriament al sud del terme i al sud-est, a la zona territorial que queda al sud dels Masos de Vespella, i en una franja estreta al fons de la vall del torrent de l’Olivereta o de Salomó, al nord de la urbanització Sant Miquel. Cal esmentar que, tal i com ha succeït a molts dels municipis amb una agricultura marcada per conreus mediterranis de secà, la superfície agrària ha vingut descendint en els últims anys. Així, si al 1982 es comptabilitzaven 1294 hectàrees de superfície agrària (de les quals 763 eren superfície agrària útil, SAU), el 1989 es comptabilitzaven 1103 Ha (de les quals 678 eren SAU) i el 1999 la superfície agrària era de 694 Ha (de les quals 523 eren SAU). Els canvis són encara més perceptibles si comparem aquesta situació amb la que ens definien dades anteriors: el 1900 es comptabilitzaven 1378 ha de conreus (SAU). La davallada que es va produir l’any 1958 és conseqüència de les gelades que el municipi va patir l’any 1954 i que van arrasar bona part de la superfície conreada de garrofers.

Si analitzem l’evolució de l’agricultura els darrers anys, s’observa clarament la tendència anteriorment esmentada de la disminució del SAU (Sòl Agrari Utilitzable), acompanyada d’una disminució del número d’explotacions agràries.        

Del 1982 al 1999, el tant per cent de superfície agrària útil del terme s’ha reduït gairebé a la meitat. Si analitzem la mida de les explotacions, s’observa que segons les dades de l’any 1999, la superfície mitja per explotació de SAU era de 9,33 ha. Aquest valor és molt inferior a la superfície mitja per explotació de la superfície catalana, però està per damunt de la mitja comarcal que se situa amb 5,09 ha per explotació. Pel que fa la tipologia de conreus presents al municipi de Vespella de Gaià, segons últimes dades disponibles (any 1999), trobem que el 95% de les explotacions de secà i que els conreus més majoritaris són curiosament els que L’Institut d’Estadística de Catalunya qualifica com a “altres conreus” on s’inclouen els planters i altres conreus no tan típics com els fruiters o la vinya i on s’inclouen les grans extensions de garrofers. El segons grup  de tipus de cultiu més nombrós és la vinya, ocupant 147 ha de les 523 ha que ocupa el SAU de Vespella.

Un dels elements més característics i remarcables de l’agricultura i el paisatge a Vespella de Gaià és la presència d’extensos camps amb garrofers. A Vespella de Gaià els  conreus de garrofers ocupen bàsicament les parts sud-orientals del terme, sovint sobre sòls prou limitats amb crosta calcària superficial. El paisatge dels garroferars és inherent a la cultura de pedra seca, amb murs i marges, i amb les barraques, en un conjunt harmònic d’alta qualitat i marcat caràcter mediterrani. En conreus semi abandonats, s’hi regenera ràpidament, començant pels marges, la vegetació de màquia i brolla, persistint durant molts anys els mateixos garrofers com elements constituents de les màquies desenvolupades. No hem d’oblidar que el garrofer apareix silvestre o assilvestrat a tota la zona litoral de la Península Ibèrica, integrat en màquies i brolles litorals.

LA RAMADERIA

La incidència de l’activitat ramadera sobre Vespella de Gaià és mínima, ja que a juny de 2006, només existia una explotació ramadera bovina donada d’alta amb 800 caps de bestiar, prop del Mas d’en Plana.. Aquesta explotació correspon a la de Mas d’en Mestre, classificada com a activitat de l’annex II.1, segons la Llei 3/98 de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (IIAA) i adequada correctament segons el que determina la mateixa llei. El fet que aquesta explotació bovina estigui adequada permet garantir la seva incidència sobre el medi, sobretot pel que fa al tractament de les dejeccions, ja que per llei si una empresa es troba legalitzada ha de tenir aprovat i actualitzat el corresponent Pla de Dejeccions Ramaderes (PDR). La presència de ramats d’ovelles o cabres que pasturin al terme és pràcticament inexistent, qüestió que dificulta enormement la prevenció d’incendis forestals.