Vespella del Gaià està documentada històricament des del 1167, quan Bernat de Viver -primer Senyor de Vespella- i la seva esposa Ermessenda cedeixen el castell de Vespella i els drets de poblament a Ponç de Far i a la seva esposa Brunissenda. D'aleshores ençà, diversos cavallers -entre d'altres, Ramon de Montoliu, Pere de Queralt i Melcior Icart- varen tenir la propietat de la vila i el seu castell romànic, situat en un pujol de 191 m. Actualment, només resta en peu la capella del Castell, que actua d'església parroquial, dedicada a Sant Miquel i que conté un retaule de la Mare de Déu del Roser datat el 1579. A més, en el turó hi ha una cripta amb volta medieval, que té una sitja, popularment coneguda com "La presó", on s'ha construït l'ampliació i nova localització del cementiri.

Vespella de Gaià va tenir en el seu moment de més poblament a mitjan segle passat uns 300 habitants. Actualment, després que va davallar fins a 71 en el cens de les eleccions municipals de 1991, la nova Alcaldia ha impulsat una política d'empadronament generalitzat per a les persones que resideixen habitualment a la Vila i que en un principi només hi estiuejaven: a hores d'ara es comptabilitzen 180 habitants. La població a l'estiu augmenta fins a 2.000 habitants.

Tot tipus d'actes lúdics i de participació popular s'han promogut des del primer moment i amb especial interès en la celebració de la Festa Major, per Sant Miquel. Sense oblidar la cavalcada de Reis i el Carnaval. I festes de gran implantació local i quasi oblidades com l'Aplec de Sant Sebastià, patró votat de la vila. El nostre calendari festiu local ha quedat d'aquesta manera establert en tres grans diades: l'Aplec de Sant Sebastià, el 20 de gener; la Festa d'estiu per Sant Salvador, el 6 d'agost, in memoriam del devastador incendi que en aquesta data de l'any 1993 va assolar la vila, quan es varen cremar 1.000 hectàrees de les 1.824 que té el terme municipal, i varen morir sis persones; i la Festa Major a la tardor per Sant Miquel, el 29 de setembre. L'Associació Amics de Vespella de Gaià ha col·laborat en la represa de les festes locals. També ha col·laborat en la campanya posterior a l'incendi, de recuperació de la vila.

El Mas d'en Plana, sòlida construcció rural del segle XVIII, vol ser un contenidor d'intercanvis artístics internacionals, en esdevenir Fundació d'Art Contemporàni, posteriorment a la seva rehabilitació. La Pedrera de Mas d'en Blanc és un projecte d'una evident finalitat mediambiental ja que inclou la recuperació de sis hectàrees de terreny, antigament pedrera i posteriorment abocador, per a la realització d'espais d'exhibició artística i d'espectacles, i que donarà continuïtat a projectes ja iniciats i consolidats, com el Museu d'Instal·lacions Artístiques de Vespella de Gaià (MIAVG), que actualment es compon de nou escultures, repartides per tot el municipi, dels següents artistes: Iraida Cano, Gabriel, Félix Lozano, Glòria Ortega, Rufino Mesa, Antoni Mas, Guillermo Marín, Martí Royo i Joan Simó.

La Pedrera de Mas d'en Blanc presenta una superfície total d'aproximadament sis hectàrees, dividides en dos nivells de superfícies equivalents.

La proposta d'actuació sobre la pedrera consisteix en la creació d'un parc d'art contemporani que podrà ser visitat a través d'un itinerari que recorrerà tota la pedrera. Aquest parc d'art contemporani comptarà amb un escenari a l'aire lliure amb dos amfiteatres d'una capacitat per a 3.500/5.200 persones. La intervenció a la pedrera es complementarà amb la reforestació de l'entorn, devastat per l'incendi de l'agost de 1993, i la creació d'itineraris relacionats amb el parc d'art contemporani. Tot plegat generarà una oferta ecològica i cultural.

L'actuació a la pedrera consistirà en una fase prèvia d'extracció controlada. L'ajuntament va concedir l'explotació de la pedrera a l'empresa Camps i Roca SL de València pel seu projecte avançat que preveu una restauració modèlica de la Pedrera de Mas d'en Blanc, de titularitat municipal, després de la cessió per part de Repsol SA.

La rehabilitació del mas pretén convertir-lo en la seu d'una Fundació d'Art Contemporani que, amb la donació d'obres d'artistes de prestigi internacional, es convertirà en un focus de gran interès. La Fundació, a més, permetrà l'intercanvi amb artistes nacionals i internacionals, que podran residir a l'edifici i utilitzar els tallers de ceràmica, foneria i pintura. El centre també produirà i acollirà exposicions.

L'impacte d'aquesta proposta supera els límits de la zona concreta d'actuació ja que representa un excel·lent complement a l'oferta turística de la comarca del Tarragonès formada en l'actualitat per l'oferta lúdica de Port Aventura al sud de la comarca i l'interès arqueològic de la Ciutat de Tarragona. Amb aquesta oferta es configura un espai d'atracció turística cultural de 40 quilòmetres al llarg de tota la costa amb penetració cap a les àrees prelitorals.

S'ha creat un Institut d'Estudis Vespellencs (10-IX-1993), amb la finalitat de publicar monografies locals que donin a conèixer el ric i dilatat passat del poble. La primera publicació consisteix en una sèrie de postals amb imatges antigues i actuals de la població (1993), seguit d'una publicació de litografies titulades "Racons de Vespella del Gaià", realitzades per l'artista i dissenyador gràfic Jaume Torras (1994). L'IEV, també col·labora en l'edició de la revista Vespella de Gaià News Culturals, des del seu inici el 1994, i a la col·lecció de llibres "Ermessenda de Viver", principiada enguany amb el Llibre Blau de Vespella de Gaià de Joan Abelló i Rafael Batolozzi, que explica tota l'activitat local i els projectes culturals i polítics, des que l'artista Rafael Bartolozzi encapçala l'ajuntament (1991).