Logo Vespella de Gaià

Vespella de Gaià

Tarragonès


Ets a: Portada > Cultura > Història > Història


Història

Vespella, igual com Altafulla, té els seus orígens en la concessió d’una quadra. La primera referència escrita del Castell de Vespella es localitza l’any 1167 quan els senyors de Claramunt autoritzen a Bernat de Viver i la seva esposa Ermessenda per donar-lo a Ponç de Far i a la seva muller Brunissenda, per que s’ocupin de la seva població, però el seu origen pot ser molt anterior, cap als volts del l'any 1000. L’any 1212 es documenta el testament de Pere de Vespella, llinatge homònim del lloc, on deixa el castell de Vespella  l seu germà Bertran i fa una deixa a l’església de Sant Miquel.

Durant el segle XIII foren senyors del lloc Guillem de Cardona i Guillem de Claramunt, però a causa de l’enllaç matrimonial d’Ermessenda de Claramunt, senyora de Vespella, amb Bernat de Montoliu, els Montoliu entren en la possessió de Vespella. El fill segon del matrimoni, Pere, hereta amb posterioritat la senyoria. L’any 1314 el rei Jaume II ven el castell de Vespella a Pere V de Queralt.  Els Queralt tenen Vespella durant el segle XIV i així ho documenten els fogatjaments de les corts de Cervera comptabilitzats vers l’any 1379; Vespella és d’en Dalmau de Queralt, fill de Pere. D’aquesta època daten els conflictes de Dalmau amb la seva mare Almanda. Dalmau és avisat, fins i tot pel rei, de les pertorbacions que causa a la vila de Santa Coloma. De l’any 1366 es documenta una sentència arbitral que obliga Dalmau a donar el lloc de Vespella a la seva mare en concepte d’aliments i restitució total. El rei Pere III ven el 10 d'octubre l’any 1368 a Almanda el mer i mixt imperi de Vespella.

El fogatjament de 1356-70 registrava 40 focs a Vespella, mentre que en el de la cort de Cervera del 1359 en constaven 33.

A finals de segle (1390) el lloc de Vespella és propietat de la ciutat de Barcelona, ciutat que deu anys més tard el vengué a Pere d'Icart. Els Icart, senyors de Torredembarra, retenen la senyoria fins al segle XVII.

 La minva de població manifestada pels dos fogatges anteriors es constatava en el del 1553, que donà a la vila un total de 18 focs. Vespella figurava junt amb Clarà en els censos del segle XVIII. A l'any 1718 s'havien comptabilitzat 146 habitants i, 433 habitants, el 1787.

A la darreria del segle XVIII i primeries del XIX Vespella pertany a N. Desvalls. A meitat del segle XIX l’indret compta amb una cinquantena de cases. L'any 1819 assolia 36 veïns, que es mantenien invariables el 1830. Durant tot el segle XIX registrà una població oscil·lant entre els 200 i els 300 habitants, amb un màxim de 287 l'any 1857 i un mínim de 220 el 1887.

Durant les guerres carlines, l’any 1875, a Vespella es produirien importants enfrontaments entre les tropes del cap Canaster i els Miquelets d’Altafulla i Torredembarra, que són vençuts.

 Vespella començà el segle XX amb 261 habitants, que anà perdent fins arribar a solament 118 l'any 1940. En la dècada dels anys quaranta experimentà una certa recuperació, però després la davallada continuà fins a la dècada de 1980, en què la població s'estabilitzà (72 habitants el 1981 i 83 habitants el 1991). Amb el nou segle el nombred'habitants augmentà notablement (204 h el 2001 i 298 h el 2005).



© Ajuntament de Vespella de Gaià, Tots els drets reservats - Qui som? - Normes de privacitat

Amb el suport de: Diputació de Tarragona. Logo Consell Comarcal del Tarragonès. Logo Consorci Administració Oberta de Catalunya. Logo